Pugem divendres a la nit a dormir al petit i confortable refugi d'Orédon (www.refuge-oredon.com), no al Chalet-Hotel més gran. Alts Pirineus - França.
La carretera fins al llac d'Orédon l'han obert el mateix divendres (10-5-19) i ens estalviem una caminada d'una hora de nit.
Dissabte a les 7:30, pugem per la carretera asfaltada i neta de neu (amb un rètol de prohibit "Route Barrée", multa d'uns 90€ deia algú...) amb els esquís a l'esquena. Núvols baixos, humitat i no ha regelat durant la nit.
Al revolt a l'alçada del Lac Laquettes enfilem un corriol, que deixem ràpidament per buscar un lloc per creuar el riu i foquejar, ja amb els esquís als peus per l'esquerra del Lac creuant per sobre d'antics allaus. Enfilem cap a la Bretxa Barris (on descalcem uns metres), cada cop hi han més núvols, i ja estem en mig d'una boira mooolt humida. Anem en direcció a la Bretxa Chausenque, que la tenim davant però no la veiem en mig de la boira. S'obre un segon, el just per veure com està la Bretxa. Amb esquís al peus, sense problemes, malgrat les últimes voltes són dretes fem la Bretxa Chausenque (2800m). Fa vent, molt fred, molta humitat. Per baixar a l'altre cantó hi han uns 50 metres sense neu i després una part estreta i amb neu molt dura. Nosaltres inicialment baixem amb grampons fins que ens podem posar els esquis amb condicions òptimes. Una parella amb la que coincidim baixa amb esquís derrapant.
Just en el punt de creuar la Bretxa de Chausenque, el cel s'obre a estones i veiem un sol intermitent. L'ambient canvia, i reprenem la idea inicial de fer el Turon de Néouvielle.
Baixem fins al llac Vert on posem pells per girar a l'esquerra (Sud) i ja veiem tota la ruta i el futur cim. Hi han varies possibilitats. Triem anar per la carena dreta, que potser és el camí més lent però més còmode i segur. Abans d'afrontar el cim, hi ha algun punt dret i dur on posem ganivetes. La neu està dura encrostada. Turon Néouvielle (3035 m). Gran vistes!
A la baixada, a la part alta la neu segueix dura encrostada i costa gaudir dels viratges. Baixem per on hem pujat. Abans dels llacs ja trobem neu primavera i veiem un allau força gran que es trenca davant nostre... Els flanquejos per evitar els llacs on s'endevina aigua són desagradables, doncs la neu és molt humida, podrida i pesada.
Baixem per l'esquerra del Lac Bleu, Lac de la Mourele, Lac de Mounicot, alguns per sobre i d'altres pel cantó, fins que veiem el refugi Glère on farem nit. Rodegem el llac Glère per l'esquerra a un metre de l'aigua del llac gelat menys a les vores. Per arribar al refugi s'ha de remuntar una petita pujada que la fem amb els esquís a les mans, malgrat que si poses pells es pot fer també amb esquís (5 min).
Refugi de la Glère (2153 m), simpàtics, confortable, bon sopar, i només maleir la llum d'emergència davant del llit... per flipar.

Queralt de Berga, Anna i Ernest de Sant Cugat.
(piulada de tornada "Pic de Madamete des de la Glère 2/2", diumenge 12-05-2019)